L'última sessió que vam realitzar vam fer les presentacions del treball de l'obra del pedagog i considero que totes van estar molt bé, en especial crec que l'última va ser molt interessant, ja que l'àmbit que tractaven és un dels que més m'agrada.
Considero que aquest treball ha sigut molt enriquidor i productiu ja que ha sigut la primera vegada que hem pogut apropar-nos més a la vida professional com a futurs pedagogs. Hem pogut veure com es treballa, quines són les funcions que es realitzan en cada àmbit, els aspectes positius i negatius de cadasacun d'ells...
A més a més, personalment, penso que ens ha ajudat a conèixer un mica més a fons tots els àmbits i les sortides professionals que tenim disponibles en un futur i, valorar realment quines ens agraden més per a dedicar-nos i quines descartariem.
Jo personalment en l'entrevista a la nostra pedagoga considero que he aprés molt i he pogut decidir per quina branca m'agradaria més decantar-me en un futur.
Per tant considero que ha sigut el treball que hem realitzar que ha estat més satisfactori, ja que realment ha sigut la primera vegada que hem viscut tan aprop la que serà la nostra possible feina en un futur.
lunes, 1 de junio de 2009
viernes, 29 de mayo de 2009
Los niños del barrio rojo
El divendres passat vam veure un documental que tractava sobre els nens nascuts als burdels de Calcuta. A més a més, en aquest també es podia veure un projecte realitzat per una noia, la qual els nens anomenaven tia Zana.
Em va semblar un documental, per una banda molt impactant i trist, ja que es podia veure en les males condicions en que vivien aquests nens juntament amb les seves families. Hi havia molta pobresa, malgrat que els nens col-laboraven aportant diners a casa, treballant durant unes jornades molt llargues, les quals considero inapropiades i excesives per a nenes tan petits. Altra cosa que em va impactar molt va ser el fet de que els nens i nenes que naixien en aquests burdels ja no tenien opció a ser educats en un col-legi, degut a que no eren acceptats i, a més, perquè com ja he comentat abans, havien d'ajudar a les seves families aportant diners a casa per poder sobreviure. En el cas de les noies a més, estaven destinades a dedicar-se a la mateixa feina que la resta de dones de la seva familia, fins i tot una nena ho menciona en el vídeo "mi madre es prostituta, a mi también me llegará el momento de serlo".
D'altra banda considero totalment el contrari, ja que el documental també em va semblar molt emotiu degut a tota l'experiència que poden viure els nens gràcies al projete realitzat per la investigadora i tota l'ajuda i implicació que aquesta hi dedica. Primer de tot els hi ensenya a utilitzar una càmara de fotus i d'aquí el moment en que els nens es motiven fent fotografies durant tot el dia. Gràcies a aquestes, la investigadora pot seguir endavant amb el projecte, ja que les fotografies són exposades en una galeria. Finalment intenta ajudar a aquests nens i a les seves families, buscant centres on els nens puguin ser acceptats i així rebre una educació com tot els demés, de manera que en un futur puguin tenir més possibilitats i obrir-se més portes de cara a un futur professional.
Per tant considero que la feina que realitza aquesta noia és digne d'admiració, ja que ella tota sola, porta endavant el projecte i s'implica de tal manera que aconsegueix la motivació i un gran afecte dels nens.
Em va semblar un documental, per una banda molt impactant i trist, ja que es podia veure en les males condicions en que vivien aquests nens juntament amb les seves families. Hi havia molta pobresa, malgrat que els nens col-laboraven aportant diners a casa, treballant durant unes jornades molt llargues, les quals considero inapropiades i excesives per a nenes tan petits. Altra cosa que em va impactar molt va ser el fet de que els nens i nenes que naixien en aquests burdels ja no tenien opció a ser educats en un col-legi, degut a que no eren acceptats i, a més, perquè com ja he comentat abans, havien d'ajudar a les seves families aportant diners a casa per poder sobreviure. En el cas de les noies a més, estaven destinades a dedicar-se a la mateixa feina que la resta de dones de la seva familia, fins i tot una nena ho menciona en el vídeo "mi madre es prostituta, a mi también me llegará el momento de serlo".
D'altra banda considero totalment el contrari, ja que el documental també em va semblar molt emotiu degut a tota l'experiència que poden viure els nens gràcies al projete realitzat per la investigadora i tota l'ajuda i implicació que aquesta hi dedica. Primer de tot els hi ensenya a utilitzar una càmara de fotus i d'aquí el moment en que els nens es motiven fent fotografies durant tot el dia. Gràcies a aquestes, la investigadora pot seguir endavant amb el projecte, ja que les fotografies són exposades en una galeria. Finalment intenta ajudar a aquests nens i a les seves families, buscant centres on els nens puguin ser acceptats i així rebre una educació com tot els demés, de manera que en un futur puguin tenir més possibilitats i obrir-se més portes de cara a un futur professional.
Per tant considero que la feina que realitza aquesta noia és digne d'admiració, ja que ella tota sola, porta endavant el projecte i s'implica de tal manera que aconsegueix la motivació i un gran afecte dels nens.
viernes, 22 de mayo de 2009
Últimes dinamitzacions
Divendre passat es van realitzar les dues últimes classes, en les quals nosaltres feiem la dinamització d'aquestes.
La dinamització del primer grup em va semblar molt interessant, ja que va ser totalment diferent a totes les demés perquè ens van organitzar en grups i, a cadascun ens van assignar una pregunta sobre la qual haviem de reflexionar i aportar la nostre opinió. Gràcies a aquesta activitat es va organitzar un debat entre tots nosaltres molt interessant on es van tractar temes de molta actualitat i de interes per a tothom, com ara el tema de Bolonya, el paper dels professors, dels alumnes, la legalitat, la nostra llibertat... Finalment van passar un vídeo que crec que recollia molt bé tot allò que ens van voler transmetre.
D'altra banda, la dinamització del segon grup també em va agradar molt, ja que va ser molt divertida i a la vegada ens van fer involucrar-nos molt, fent que tothom participés en les ativitats que van realitzar, de manera que va ser més fàcil entendre els continguts de la lectura que estaven dinamitzant.
Fins aquí han arribat les dinamitzacions. Considero que han estat totes molt bé i que, personalment ha sigut una feina, la qual ens ha ajudat a coneixe'ns una mica més entre nosaltres i obrir-nos i poder expressar totes les nostres opinions respecte els temes tractats a les lectures, per tant ens han servit per a reflexionar.
La dinamització del primer grup em va semblar molt interessant, ja que va ser totalment diferent a totes les demés perquè ens van organitzar en grups i, a cadascun ens van assignar una pregunta sobre la qual haviem de reflexionar i aportar la nostre opinió. Gràcies a aquesta activitat es va organitzar un debat entre tots nosaltres molt interessant on es van tractar temes de molta actualitat i de interes per a tothom, com ara el tema de Bolonya, el paper dels professors, dels alumnes, la legalitat, la nostra llibertat... Finalment van passar un vídeo que crec que recollia molt bé tot allò que ens van voler transmetre.
D'altra banda, la dinamització del segon grup també em va agradar molt, ja que va ser molt divertida i a la vegada ens van fer involucrar-nos molt, fent que tothom participés en les ativitats que van realitzar, de manera que va ser més fàcil entendre els continguts de la lectura que estaven dinamitzant.
Fins aquí han arribat les dinamitzacions. Considero que han estat totes molt bé i que, personalment ha sigut una feina, la qual ens ha ajudat a coneixe'ns una mica més entre nosaltres i obrir-nos i poder expressar totes les nostres opinions respecte els temes tractats a les lectures, per tant ens han servit per a reflexionar.
viernes, 15 de mayo de 2009
Última taula rodona
El passat divendres dia 8 es va realitzar la tercera i la última taula rodona que tractava sobre l'àmbit no formal. Considero que va ser molt interessant i va ser la que més em va agradar amb diferència. A aquesta van assistir 5 persones per informar-nos sobre els diversos treballs que realitzaven en aquest àmbit.
Primer de tot l'Ana Pascual ens va explicar la seva trajectòria professional. Ella va treballar com a voluntària de la Creu Roja, va treballar durant un any a l'Elisava, on va fer un conte musical per als nens, que més tard li van publicar, després va ser coordinadora d'un projecte de prevenció per a la salut. D'altra banda també va fer un projecte de drets dels infants per a la Fundació Catalana de l'espai, va fer programes d'habilitats per a la vida... i ara finalment està treballant com a professora de música, que és el que sempre li havia agradat. Crec que aquesta noia és un clar exemple que mostra que a la vida sempre es poden fer moltes coses i tenir moltes experiències totalment diferents, amb lo que vull dir que no hem de tancar les portes a cap sortida, ja que mai sabem el que ens espera al nostre futur.
En segon lloc va parlar un noi que es dedicava a ser pedagog a l'Eaia, un lloc on reben a nens menors d'edat amb famílies problemàtiques i on ells tenen el paper de intervenir en casos on aquests nens han de der protegits, és a dir són un recurs legal. La feina que desenvolupa ell, em va semblar molt dura, ja que ens va explicar experències seves que no eren gens fàcils, però a la vegada va ser el que més em va agradar, ja que considero que ajudar a un nen amb problemes deu ser molt complicat, però a la mateixa vegada molt gratificant.
En tercer lloc, la Cristina ens va explicar la feina que desencolupava a la unitat d'escolarització compartida (UEC), on tracta amb adolescents de 12 a 16 anys que no els hi agrada estudiar i ells s'encarreguen de preparar-los per a un futur. Aquesta feina considero que és molt interessant, però que també requereix de molta paciència i esforç.
Seguidamen, vem escoltar a una noia que havia estudiat pedagogia a la UB i que ara mateix estava treballant en aquesta mateixa universitat, juntament amb un grup de recerca i que s'encarregaven del taller de projectes.
Finalment la Núria, una noia que està cursant el 4rt any de pedagogia, ens va explicar la seva experiència al Pràcticum II. Ella va realitzar les pràctiques a l'Hospital de la Vall d'Hebron i ens va comentar totes les funcions que havia de realitzar allà i els moments més especials per a ella. Finalment ens va donar uns quants consells per a un futur, ja que ella va ser la que més s'identificava amb nosaltres.
Per tant com ja he dit abans aquesta taula rodona m'ha semblat la més interessant i gràcies a la qual he conegut un altre àmbit de la pedagogia que crec que és el que mé m'agradat.
Primer de tot l'Ana Pascual ens va explicar la seva trajectòria professional. Ella va treballar com a voluntària de la Creu Roja, va treballar durant un any a l'Elisava, on va fer un conte musical per als nens, que més tard li van publicar, després va ser coordinadora d'un projecte de prevenció per a la salut. D'altra banda també va fer un projecte de drets dels infants per a la Fundació Catalana de l'espai, va fer programes d'habilitats per a la vida... i ara finalment està treballant com a professora de música, que és el que sempre li havia agradat. Crec que aquesta noia és un clar exemple que mostra que a la vida sempre es poden fer moltes coses i tenir moltes experiències totalment diferents, amb lo que vull dir que no hem de tancar les portes a cap sortida, ja que mai sabem el que ens espera al nostre futur.
En segon lloc va parlar un noi que es dedicava a ser pedagog a l'Eaia, un lloc on reben a nens menors d'edat amb famílies problemàtiques i on ells tenen el paper de intervenir en casos on aquests nens han de der protegits, és a dir són un recurs legal. La feina que desenvolupa ell, em va semblar molt dura, ja que ens va explicar experències seves que no eren gens fàcils, però a la vegada va ser el que més em va agradar, ja que considero que ajudar a un nen amb problemes deu ser molt complicat, però a la mateixa vegada molt gratificant.
En tercer lloc, la Cristina ens va explicar la feina que desencolupava a la unitat d'escolarització compartida (UEC), on tracta amb adolescents de 12 a 16 anys que no els hi agrada estudiar i ells s'encarreguen de preparar-los per a un futur. Aquesta feina considero que és molt interessant, però que també requereix de molta paciència i esforç.
Seguidamen, vem escoltar a una noia que havia estudiat pedagogia a la UB i que ara mateix estava treballant en aquesta mateixa universitat, juntament amb un grup de recerca i que s'encarregaven del taller de projectes.
Finalment la Núria, una noia que està cursant el 4rt any de pedagogia, ens va explicar la seva experiència al Pràcticum II. Ella va realitzar les pràctiques a l'Hospital de la Vall d'Hebron i ens va comentar totes les funcions que havia de realitzar allà i els moments més especials per a ella. Finalment ens va donar uns quants consells per a un futur, ja que ella va ser la que més s'identificava amb nosaltres.
Per tant com ja he dit abans aquesta taula rodona m'ha semblat la més interessant i gràcies a la qual he conegut un altre àmbit de la pedagogia que crec que és el que mé m'agradat.
domingo, 3 de mayo de 2009
Dinamitzacions
Hola a tots!
Durant els últims dies de classe, abans i després de setmana santa, hem estat realitzan les dinamitzacions de les lectures que ens van ser proposades a principi de curs. La primera lectura de totes va ser la de "Carta a un joven profesor", la qual vaig torbar molt entretinguda i em va agradar molt com es van realitzar les dues dinamitzacions. Considero que els dos grups ho van fer molt bé, ja que van transmetre bé el continguts mitjançant les activitats que van realitzar i, a més a més aquestes van estar molt bé pensades ja que van fer que tota la classe participés i s'impliqués.
La segona lectura dinamitzada va ser la de "Pedagogia empresarial", la qual va ser relitzada pel meu grup i crec que va estar també molt bé, perquè tots van col-laborar molt a les tres activitats realizades i els continguts es van entendre.
L'última dinamització va ser la setmana passada, que s'anomenava "La cultura del nuevo capitalismo". Aquesta va ser realitzada per dos grups. El primer va fer una petita presentació explicant el tema i a continuació va mostrar un video que resumia tots els continguts i, el segon va realitzar, per grups, un seguit de preguntes que van estar molt bé ja que ens van portar a fer un debat molt interessant.
Encara queda una última dinamització que ja us comentaré la meva opinió.
Per tant considero que això de les dinamitzacions és una feina que està molt bé pensada, ja que t'ajuda a aprendre d'una manera més entretinguda, a compartir opinions, a aprendre a treballar en equip i sobretot a saber organitzar una classe per nosaltres mateixos i a perdre la vergonya de parlar davant de tothom.
Per últim mencionar que divendres vinent es realitzarà la tercera taula rodona, que tractarà de les organitzacions i la formació, la qual us comentaré en la próxima meva entrada.
Salutacions, ens veiem a la taula rodona!
Durant els últims dies de classe, abans i després de setmana santa, hem estat realitzan les dinamitzacions de les lectures que ens van ser proposades a principi de curs. La primera lectura de totes va ser la de "Carta a un joven profesor", la qual vaig torbar molt entretinguda i em va agradar molt com es van realitzar les dues dinamitzacions. Considero que els dos grups ho van fer molt bé, ja que van transmetre bé el continguts mitjançant les activitats que van realitzar i, a més a més aquestes van estar molt bé pensades ja que van fer que tota la classe participés i s'impliqués.
La segona lectura dinamitzada va ser la de "Pedagogia empresarial", la qual va ser relitzada pel meu grup i crec que va estar també molt bé, perquè tots van col-laborar molt a les tres activitats realizades i els continguts es van entendre.
L'última dinamització va ser la setmana passada, que s'anomenava "La cultura del nuevo capitalismo". Aquesta va ser realitzada per dos grups. El primer va fer una petita presentació explicant el tema i a continuació va mostrar un video que resumia tots els continguts i, el segon va realitzar, per grups, un seguit de preguntes que van estar molt bé ja que ens van portar a fer un debat molt interessant.
Encara queda una última dinamització que ja us comentaré la meva opinió.
Per tant considero que això de les dinamitzacions és una feina que està molt bé pensada, ja que t'ajuda a aprendre d'una manera més entretinguda, a compartir opinions, a aprendre a treballar en equip i sobretot a saber organitzar una classe per nosaltres mateixos i a perdre la vergonya de parlar davant de tothom.
Per últim mencionar que divendres vinent es realitzarà la tercera taula rodona, que tractarà de les organitzacions i la formació, la qual us comentaré en la próxima meva entrada.
Salutacions, ens veiem a la taula rodona!
viernes, 20 de marzo de 2009
Què representa un pedagog?
Jo crec que la figura d'una pedagog està molt poc reconeguda, ja que habitualment se'ls associa sempre amb feines relacionades amb l'escola, com ara ser professor.
D'altra banda considero que tampoc està reconegut ja que no es valora realment el treball que desenvolupa en els diferents àmbits.
Considero que estem massa acostumats a veure el paper que fa el professor i sobretot el psicòleg, però que passa amb el pedagog?, ningú el té en compte quan realment és una de les persones més important a l'educació, juntament amb els professors? Crec que la feina que porten a terme aquests últims no seria possible sense la pedagogia i el saber educar, pel que crec convenient qe tot professor tingui unes nocions bàsiques sobre aquesta.
Fins fa poc, jo mateixa m'incloïa en la gran majoria de persones que no coneixen les sortides professionals d'un pedagog, però tans sols amb 4 mesos aproximadament que fa que realitzo la carrera ja estic assabentada de la gran majoria de sortides, les quals són moltes. Com ara treballar en centres d'educació especial, planificant, organitzant, evaluant..., com a professor de centres públics i privats de cicles formatius, donant classes a la universitat, fent investigació en la mateixa...
Per tant, malgrat estem poc reconeguts, considero que cada vegada se'ns té més en compte i en futur encara més.
Finalment m'agradaria dir que encara no he tingut l'oportunitat de realitzar cap feina relacionada amb la pedagogia, però espero impacient aquest moment!!
D'altra banda considero que tampoc està reconegut ja que no es valora realment el treball que desenvolupa en els diferents àmbits.
Considero que estem massa acostumats a veure el paper que fa el professor i sobretot el psicòleg, però que passa amb el pedagog?, ningú el té en compte quan realment és una de les persones més important a l'educació, juntament amb els professors? Crec que la feina que porten a terme aquests últims no seria possible sense la pedagogia i el saber educar, pel que crec convenient qe tot professor tingui unes nocions bàsiques sobre aquesta.
Fins fa poc, jo mateixa m'incloïa en la gran majoria de persones que no coneixen les sortides professionals d'un pedagog, però tans sols amb 4 mesos aproximadament que fa que realitzo la carrera ja estic assabentada de la gran majoria de sortides, les quals són moltes. Com ara treballar en centres d'educació especial, planificant, organitzant, evaluant..., com a professor de centres públics i privats de cicles formatius, donant classes a la universitat, fent investigació en la mateixa...
Per tant, malgrat estem poc reconeguts, considero que cada vegada se'ns té més en compte i en futur encara més.
Finalment m'agradaria dir que encara no he tingut l'oportunitat de realitzar cap feina relacionada amb la pedagogia, però espero impacient aquest moment!!
jueves, 12 de marzo de 2009
Taula rodona
Hola a tots!
M'agradaria fer un petit comentari sobre la taula rodona que vem tenir el divendres passat. Em va semblar molt interessant ja que vem poder escoltar les experiències de 4 noies, les quals havien cursat la carrera de pedagogia i cadascuna d'elles traballava en un àmbit diferent. Considero que va estar molt bé degut a que és una manera de que ens apropem més al nostre futur professional i poder decidir realment el que ens agradaria fer.
D'altra banda em va agradar els consells que ens van donar i els ànims per a seguir endavant.
Tots els treballs que realitzaven em van semblar força bé, però per la meva part el que més em va interessar i potser m'agradaria realitzar en un futur és el treball que realitzava la Eva palacios a l'EAP.
Finalment dir que m'agradaria que aquestes taules es realitzessin més sovint per a poder veure totes les sortides que tenim i que ens expliquin noves experiències.
Que vagi bé, ens veiem a classe!!
M'agradaria fer un petit comentari sobre la taula rodona que vem tenir el divendres passat. Em va semblar molt interessant ja que vem poder escoltar les experiències de 4 noies, les quals havien cursat la carrera de pedagogia i cadascuna d'elles traballava en un àmbit diferent. Considero que va estar molt bé degut a que és una manera de que ens apropem més al nostre futur professional i poder decidir realment el que ens agradaria fer.
D'altra banda em va agradar els consells que ens van donar i els ànims per a seguir endavant.
Tots els treballs que realitzaven em van semblar força bé, però per la meva part el que més em va interessar i potser m'agradaria realitzar en un futur és el treball que realitzava la Eva palacios a l'EAP.
Finalment dir que m'agradaria que aquestes taules es realitzessin més sovint per a poder veure totes les sortides que tenim i que ens expliquin noves experiències.
Que vagi bé, ens veiem a classe!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
