Última taula rodona

El passat divendres dia 8 es va realitzar la tercera i la última taula rodona que tractava sobre l'àmbit no formal. Considero que va ser molt interessant i va ser la que més em va agradar amb diferència. A aquesta van assistir 5 persones per informar-nos sobre els diversos treballs que realitzaven en aquest àmbit.
Primer de tot l'Ana Pascual ens va explicar la seva trajectòria professional. Ella va treballar com a voluntària de la Creu Roja, va treballar durant un any a l'Elisava, on va fer un conte musical per als nens, que més tard li van publicar, després va ser coordinadora d'un projecte de prevenció per a la salut. D'altra banda també va fer un projecte de drets dels infants per a la Fundació Catalana de l'espai, va fer programes d'habilitats per a la vida... i ara finalment està treballant com a professora de música, que és el que sempre li havia agradat. Crec que aquesta noia és un clar exemple que mostra que a la vida sempre es poden fer moltes coses i tenir moltes experiències totalment diferents, amb lo que vull dir que no hem de tancar les portes a cap sortida, ja que mai sabem el que ens espera al nostre futur.
En segon lloc va parlar un noi que es dedicava a ser pedagog a l'Eaia, un lloc on reben a nens menors d'edat amb famílies problemàtiques i on ells tenen el paper de intervenir en casos on aquests nens han de der protegits, és a dir són un recurs legal. La feina que desenvolupa ell, em va semblar molt dura, ja que ens va explicar experències seves que no eren gens fàcils, però a la vegada va ser el que més em va agradar, ja que considero que ajudar a un nen amb problemes deu ser molt complicat, però a la mateixa vegada molt gratificant.
En tercer lloc, la Cristina ens va explicar la feina que desencolupava a la unitat d'escolarització compartida (UEC), on tracta amb adolescents de 12 a 16 anys que no els hi agrada estudiar i ells s'encarreguen de preparar-los per a un futur. Aquesta feina considero que és molt interessant, però que també requereix de molta paciència i esforç.
Seguidamen, vem escoltar a una noia que havia estudiat pedagogia a la UB i que ara mateix estava treballant en aquesta mateixa universitat, juntament amb un grup de recerca i que s'encarregaven del taller de projectes.
Finalment la Núria, una noia que està cursant el 4rt any de pedagogia, ens va explicar la seva experiència al Pràcticum II. Ella va realitzar les pràctiques a l'Hospital de la Vall d'Hebron i ens va comentar totes les funcions que havia de realitzar allà i els moments més especials per a ella. Finalment ens va donar uns quants consells per a un futur, ja que ella va ser la que més s'identificava amb nosaltres.
Per tant com ja he dit abans aquesta taula rodona m'ha semblat la més interessant i gràcies a la qual he conegut un altre àmbit de la pedagogia que crec que és el que mé m'agradat.